|
 |
• El paper del monitor/a en l’educació en
valors és fonamental, ja que aquest és un referent a imitar per als joves a
qui està entrenant.
• L’esport és un factor de prevenció de
possibles conductes de risc, o sigui, d’aquells comportaments que poden
generar conseqüències negatives per al jove i/o per al grup social al qual
pertany.
• Prevenir no vol dir només evitar,
prohibir, eliminar, negar, o castigar. Prevenir és potenciar l’autoestima, la confiança en un mateix i la responsabilitat.
• Alguns exemples de conductes de risc: el
consum de drogues i els trastorns alimentaris com ara l’anorèxia i la
bulímia.
|
||
|
|||
|
La nostra tasca de monitors/es és molt
complexa. Tant és així, que el fet d’ensenyar un esport comporta disposar de coneixements
i recursos sobre com poder transmetre una determinada tècnica
individual, unes tàctiques o estratègies d’equip, a més de posar-les en
pràctica, corregir-les i millorar-les, tot pensant en la preparació física;
però també ha de tenir en compte les possibles diferències de cadascun dels
membres de l’equip, motivar-los, animar-los constantment, valorar el progrés
individual i de l’equip, etc.
Alhora, suposa constantment prendre decisions
i estar pendent de molts altres temes tant o mes importants que la
programació dels exercicis o activitats. Ens estem referint al tracte
personal que hem de tenir amb cada membre del grup o equip; a com
afrontar el tema de la competició i l’acceptació dels resultats, ja siguin
bons o dolents; al fet de tenir en compte els pares i mares, els objectius
dels club o l’entitat on estiguem treballant; fins i tot, estar pendents
d’altres temes no específics de l’entrenament: des de l’equipament que
portaran, fins als aspectes relacionats amb possibles desplaçaments,
materials necessaris, etc.
Tot això fa que vosaltres compartiu moltes
hores amb els infants a qui esteu entrenant i que, més enllà de ser
entrenadors/es, us pugueu convertir en una persona molt propera a ells, de
manera que us vegin com a un referent o model a seguir.
|
|||
|
||||
|
Si educar en valors significa tenir present
que, a més d’entrenar o ensenyar un esport, estem formant a infants com a persones,
hem de pensar que l’objectiu de la nostra tasca ha de ser formar bons
esportistes però que, endemés, tinguin una bona actitud davant de
determinades situacions.
Concretament ens referim a què els nens han d’aprendre a:
Tot i que aquests objectius segur que no us
semblen desconeguts, és important ser conscients que la vostra intervenció
determina d’una manera molt directa la conducta dels infants que teniu al
vostre grup.
|
|||
|
||||
|
Que volem dir quan afirmem que la teva actuació és molt important
a l’hora d’educar en valors? Ens referim a alguns aspectes com els que
t’indiquem a continuació:
1. Com informes o expliques un exercici o activitat:
- L’expliques mentre tots els nens estan
atents i asseguts?
- Ho fas cridant i amb els nens distrets? - Deixes que els nens facin preguntes? - Utilitzes un llenguatge adequat i precís? - Fas alguna demostració personalment o amb algun nen o nena? - Aconsegueixes captar l’atenció de tots els nens?
2. Com motives?
- Creus que transmets entusiasme a les
teves classes o entrenaments?
- Fas bromes amb l’alumnat? - Hi ha un ambient distès i agradable de treball? - Proposes reptes a l’alumnat? - Fas gestos de suport i d’aprovació? - Participes en alguna activitat?
3. Com corregeixes?
- Fas correccions a tot el grup o
correccions individuals?
- Dones sovint estímuls positius i ànims? - Ajudes personalment en la realització d’algun joc o exercici? - Felicites els encerts i les bones actuacions, o bé et mostres estricte, renyes sovint, i només recrimines els errors?
4. Com et comuniques amb els nens?
- Parles una estona abans i després
d’acabar l’entrenament amb el grup?
- Deixes que els nens expliquin o comentin els seus dubtes, o que valorin l’entrenament? Saps escoltar-los? - Saps atendre possibles iniciatives? - Saludes els infants en arribar a l’entrenament i t’acomiades d’ells quan marxes?
5. Com et relaciones?
- Mostres un caràcter afable, relaxat i
proper als nens?
- Creus que transmets seguretat i confiança? - O bé et mostres distant i autoritari per assegurar el control del grup? - T’enfades sovint o et mostres crispat? - Tractes a tots els infants de la mateixa manera, o bé et preocupes només per uns quants i a la resta els deixes una mica de banda? Si és així, per què? - Et preocupes si algun jugador es fa mal, o bé si no ha pogut venir als entrenaments?
6. Com actues davant dels conflictes?
- Et poses nerviós o intentes inspirar
calma i seguretat?
- Procures resoldre els conflictes tot parlant amb el grup? - T’interesses pel què ha passat i intentes ajudar a resoldre les situacions que hagin generat el conflicte? - Intentes evitar el conflicte, fer veure que no te n’has adonat? - Utilitzes càstigs: expulsions, exclusions, fer voltes al pati o al gimnàs per solucionar el conflicte?
7. Com et comportes en general?
- Assisteixes als entrenaments amb roba de
carrer o vas equipat amb xandall?
- Tens cura de la teva imatge corporal? - Mostres uns hàbits saludables? - Fumes davant dels infants? - Quan t’expresses, ho fas correctament o bé tot sovint deixes anar males paraules i insults? - Sens dubte que hi ha molts altres elements a tenir en compte però n’hem ressaltat uns quants, i amb els exercicis i propostes, t’adonaràs que en podem trobar d’altres.
Sens dubte que hi ha molts altres elements a tenir en compte però n’hem
ressaltat uns quants, i amb els exercicis i propostes, t’adonaràs que en
podem trobar d’altres.
|
||
| |||||||||||
|
De situacions de risc en podem trobar de diferents tipus. Entre les més
destacades, volem assenyalar les següents:
Entre els diferents tipus de drogues que podem trobar a la nostra
societat, els problemes relacionats amb el consum d’alcohol i el tabac són
els més freqüents, ja que són les drogues més habituals entre els
adolescents. Sovint el consum d’aquestes substàncies fa que els joves es
sentin més propers al món dels adults, «els fa sentir més grans» i, en casos
extrems, poden arribar a produir problemes de marginació social.
Segons l’Organització Mundial de
Sense entrar en la classificació i/o les característiques d’aquestes
substàncies (informació que podeu trobar fàcilment en altres fonts
documentals com per exemple a la «Fundación de ayuda contra la drogadicción»
(http://www.fad.es/) sí que ens referirem breument als efectes que poden
provocar les drogues, per tal que vosaltres pugueu detectar si entre els
vostres alumnes apareixen situacions en les que considereu que hauríeu
d’intervenir.
Com es pot detectar el consum de drogues?
Es molt difícil parlar d’indicadors clars que ens ajudin a detectar un
possible abús de drogues, ja que els seus efectes poden ser molt diversos:
una substància que a una persona pot produir-li apatia, desídia o
somnolència, a una altra, posem per cas, pot produir-li justament els efectes
contraris.
D’altra banda, també hem de tenir en compte que alguns dels símptomes que
pot produir el consum de drogues es poden confondre amb determinats símptomes
típics de l’adolescència, etapa en què es troben els nostres joves, i que
poden donar-se de manera natural, i amb més o menys freqüència, a la majoria
dels adolescents.
Quins són els possibles indicadors d’un consum de drogues?
– Apatia: pèrdua d’interès...
– Absentisme.
– Irritabilitat.
– Canviar d’amics.
– Evitar parlar de drogues.
– Elevada accidentalitat personal.
– Eufòria excessiva, rialles excessivament duradores, pèrdua de contacte
amb la realitat, al·lucinacions...
Què por fer (o què ha de fer) el monitor/a si detecta algun d'aquests
indicadors?
Si detectem algun dels indicadors anteriors,
com hem d’actuar? És difícil donar receptes ja que cada situació i cada cas
pot ser diferent, però tot i així cal afrontar la situació amb serenitat i
discreció. D’una banda, creiem que no és bo intentar fer veure que no ens hem
adonat de res, i d’altra banda tampoc és convenient fer-ne una «patum». En
tot cas, el diàleg serà fonamental per intentar ajudar a superar la situació.
Amb qui haurem de parlar?
– Amb els nois i noies afectats.
– Amb les famílies dels joves.
– Amb algun responsable o amic del club, etc.
Des dels poders públics, associacions i
entitats s’estan fent moltes campanyes informatives i de sensibilització per
tal d’evitar caure en el consum de drogues. Podeu trobar aquesta informació a
l’apartat de bibliografia i enllaços d’interès.
Ben segur que tots vosaltres heu sentit a
parlar de l’anorèxia i la bulímia, o potser fins i tot teniu algun amic,
familiar o alumne proper que n’hagi patit. Tant l’una com l’altra
constitueixen dos trastorns de l’alimentació que afecten a tots els àmbits de
la persona (físic, psicològic i emocional) i de la seva vida quotidiana
(relacions socials, feina, estudis i família).
Tant l’anorèxia com la bulímia solen tenir
múltiples causes i factors que intervenen en el seu origen, desenvolupament i
manteniment, la qual cosa fa que siguin difícils de tractar i que requereixin
la intervenció de diferents professionals. Diverses associacions a tot Espanya
treballen per ajudar a les persones i famílies que pateixen aquest tipus de
problemes.
Consultant l’adreça següent, pots trobar
diferents associacions espanyoles per ajudar a afrontar aquest problema.
L'anorèxia nerviosa
Les principals característiques de
l’anorèxia són el desig de perdre pes i el terror a estar gras, aspectes que
es converteixen en el centre de totes les preocupacions del jove que la
pateix, i que afecten greument a tota la vida de la persona.
Es tracta d’un trastorn de l’alimentació que
pot arribar a convertir-se en una autèntica obsessió i malaltia, i sol
aparèixer en etapes de l’adolescència. L’anorèxia afecta sobretot a les
noies, però cada vegada més s’ha pogut comprovar que també pot afectar els
nois.
Tot i que s’ha escrit molt sobre el tema,
s’han fet reportatges per la televisió, s’han escrit articles als diaris i
revistes, explicarem alguns trets característics de l’anorèxia:
– El menjar es converteix en una autèntica
obsessió. Per tal de perdre pes, es redueix l’ingesta, tant en quantitat com
en varietat.
– Hi ha una obsessió per perdre pes i fer
exercici físic per tal de cremar calories. Cal dir que els joves que
practiquen esport són un dels col·lectius amb mes alt risc de patir anorèxia.
– Hi ha una alteració de la imatge corporal:
es veuen grassos quan en realitat estan molt prims, i això els impulsa a
continuar fent esforços per aprimar-se. Tenen una imatge distorsionada d’ells
mateixos.
– S’acostumen a provocar vòmits o també és
freqüent prendre’s laxants, ja que són mecanismes per treure fora del seu cos
tot allò que s’ha ingerit.
– Les relacions socials tant amb la família
com amb els amics acaben sent molt conflictives, entrant en un aïllament, ja
que eviten la possibilitat d’anar a berenar, a sopar, a prendre un refresc,
fet que posa en evidència la seva situació.
Bulimia nerviosa
Es tracta d’un trastorn de l’alimentació en
el que un pot arribar a menjar molt fins a afartar-se, o sigui, es menja de
manera compulsiva i després es busquen mecanismes per tal d’eliminar el que
s’ha ingerit mitjançant la utilització de laxants, diürètics i la provocació
de vòmits. Igual que la persona anorèxica, qui pateix bulímia té molta por a
engreixar-se i, davant la falta de control sobre la seva alimentació,
apareixen sentiments de culpabilitat, despreci personal i baixa autoestima.
Gemma Lienas, descriu en el seu llibre de
Bitllet d’anada i tornada (pàgina 125) alguns dels símptomes d’aquest
trastorn:
« (...) aleshores, un dia, després de
menjar molt, com que em sentia culpable, vaig mirar de vomitar. Va ser tan
fàcil, que vaig decidir que aquella era una bona solució: podia menjar molt,
sempre que després vomités.
Una altra solució, diu, era fer servir els
laxants. Però el cos s’acaba acostumant als laxants i a les vomitades, i
deixen de ser efectius. I perquè continuïn funcionant cal prendre’s més i més
laxants i provocar-se més i mes vòmits...
També feia servir els dejunis. Em passava
un o dos dies sense menjar res, fins que ja no podia aguantar –la gana em
feia la punyeta- i vinga atipar-me com una porca.
Li podia fer trencar el dejuni qualsevol
emoció una mica forta. S’enfadava amb algú: afartada! S’entristia: afartada!
Tenia por: afartada! (...)
– ...afartar-se vol dir menjar qualsevol
cosa sense poder parar, en qualsevol ordre, com si fossis una bèstia»
Podem dir que els trets que defineixen la
persona que pateix anorèxia o bulímia són molt semblants, i sovint és fàcil
trobar nois i noies que pateixen els dos tipus de trastorns alimentaris.
c) Conductes sexuals de risc.
d) Maltractaments...
I també us proposem reflexionar sobre el sedentarisme.
Si bé no podem qualificar-lo de conducta de risc com a tal, sí que convé
alertar i conscienciejar els joves dels possibles efectes que aporta a la
nostra salut un excés de sedentarisme. Per això també us proposarem una
activitat sobre el tema en qüestió.
A continuació, malgrat s’hagi parlat de
l’existència de diferents activitats de risc, ens centrarem, bàsicament, en
la prevenció del consum de drogues, els trastorns alimentaris i
el sedentarisme; ja que, com a monitors/es, són les situacions més
properes que podem detectar i sobre elles, a partir de la pràctica esportiva
o de l’exercici físic, hi podem incidir d’una manera més directa en relació
amb el nostre alumnat.
|
||
|
|||
|
L’esport i l’exercici físic poden constituir un factor de prevenció
davant les possibles conductes de risc, ja que si aquests s’ofereixen d’una
manera adequada, aporten uns grans beneficis per a la persona que els
practica. Ens referim a beneficis de tipus físic, però també de
tipus psicològic i de tipus social.
Ara bé, depenent de l’enfocament que se li doni a la pràctica esportiva,
pot ocórrer que aconseguim potenciar, encara més, els factors de risc enfront
dels de protecció. Per donar alguns exemples:
– L’esport d’alt rendiment, sempre aporta beneficis per la salut? És
adequat que els infants de dotze anys entrenin quatre o cinc hores diàries?
Quins riscos poden sorgir?
– Què passa amb aquells infants que no són acceptats o no són considerats
bons per a una determinada pràctica esportiva i se’ls margina? Creieu que
continuaran practicant l’esport o que l’abandonaran? Creieu que la pràctica
esportiva els ha afavorit l’autoestima o potser ha suposat el contrari?
Per tal d’analitzar tots aquests aspectes, et proposem que facis els
exercicis que t’adjuntem a continuació.
|
||
|
|||
|
• Que la meva actuació com a monitor/a és fonamental de cara a l’educació
dels nois i noies que estic entrenant... Molt més important del que em pugui
imaginar.
• Tot el que faig o deixo de fer influeix
de manera decisiva en l’educació dels joves al meu càrrec. He de ser
conscient que, a més d’entrenar o transmetre una sèrie de destreses i
habilitats esportives, estic formant i ajudant a fer-los créixer com a
persones.
• Com a monitor/a o entrenador/a, sóc un
referent per als nois i noies i cal donar un bon exemple.
• En ser una persona jove i propera als
esportistes, és convenient que parli sovint amb ells si detecto possibles
problemes. Si apareixen situacions complexes o difícils de resoldre, hauré de
parlar amb les seves famílies ja que hi poden haver situacions que se
m’escapin de les mans.
• L’adolescència és una etapa de la vida en
la que solen aparèixer determinades conductes de risc: consum de drogues,
trastorns d’alimentació... L’esport pot ser un element de prevenció
d’aquestes conductes.
• Prevenir significa, sobretot, aconseguir
que els nois i noies aprenguin a passar-s’ho bé de moltes maneres, que
tinguin una bona autoestima, que sàpiguen prendre decisions responsables, i
que confiïn en ells mateixos. El meu paper de monitor/a pot ser clau en les
conductes de prevenció.
|
||
|
|||
|
AROLD, M. (1999). Míriam és anorèxica. Barcelona: Edebé, 4a
edició.
LIENAS, G. (1999). Bitllet d’anada i tornada. Barcelona: Empúries,
pàgina 125.
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario