Criteris per la tècnica. " Criteria for the technique".

És important  tenir un gran sentit de l’anticipació, en atac i en defensa.                                          
En funció de: Si l’equip està atacant o defensant;

TÈCNICA OFENSIVA I TÈCNICA DEFENSIVA



TÈCNICA OFENSIVA

 Accions que realitza un o més jugadors/es, dominant i dirigint

la pilota amb l’objectiu de mantenir-la, avançar o finalitzar una jugada d’atac.


TÈCNICA DEFENSIVA

Són totes aquelles accions que realitza un jugador/a, quan a partir d’una situació defensiva intervé per apoderar-se de la pilota o bé intentar neutralitzar les accions ofensives dels contraris, intentant que la pilota no arribi al lloc o desitjat.



DOS TIPUS DE TÈCNICA EN FUNCIÓ DELS: 

JUGADORS QUE INTERVENEN EN UNA ACCIÓ TÈCNICA:

TÈCNICA INDIVIDUAL  I TÈCNICA COL·LECTIVA


TÈCNICA INDIVIDUAL

Són totes aquelles accions que un jugador/a de futbol és capaç de desenvolupar, dominant i dirigint la pilota en benefici propi, acabant una jugada sense que intervinguin altres companys.


TÈCNICA COL·LECTIVA.

 Accions que aconsegueixen realitzar dos o més companys/es

buscant el benefici de l’equip en la finalització correcta de la jugada.

Tot i que aquest és el resultat final de la classificació que fem de la tècnica, tenim present que hi ha dues vessants més per les seves característiques mereixen un tractament diferenciat.

Aquestes són:


TÈCNICA DEL PORTER:

Són totes aquelles accions que realitza el porter i no un jugador de camp, dominant i dirigint la pilota amb una reglamentació pròpia quan juga dintre de l’àrea i amb la reglamentació establerta per a tothom quan ho fa ara fora de la mateixa.




TÈCNICA EN ESTRATÈGIA

És la suma d’accions tècniques que s’executen a pilota parada i amb l’objectiu de sorprendre o enganyar l’adversari.

TÈCNICA OFENSIVA INDIVIDUAL

COLPEJAMENT AMB EL PEU PUNTS D’IMPULSIÓ DE LA PILOTA, HABILITAT COLPEJAMENT AMB EL CAP, EL CONTROL, CONDUCCIÓ COBERTURA.

TÈCNICA OFENSIVA COL·LECTIVA

LA PASSADA

EL RELLEU


TÈCNICA DEFENSIVA INDIVIDUAL

Un toc o impuls en forma de percussió que es dóna a la pilota de forma més o menys violenta, conducció, passada curta, auto-passada, etc.+ violenta…  rebuig, tir, passada llarga, etc.


Superfícies de contacte


Quan parlem de superfície de contacte i copeig cal tenir en compte:

Que la superfície de contacte i precisió són directament proporcionals.

A més superfície;   més  precisió
A menys superfície; menys precisió


Que la potència i superfície de contacte són inversament proporcionals.


A més superfície;  menys potència
A menys superfície;   més potencia


PUNTS D’IMPULSIÓ DE LA PILOTA


1. CENTRAL

2. BAIXA                                                                     

3. ALTA

4. LATERAL DRETA

5.- LATERAL ESQUERRA                                                     


1.- COLPEIG A LA ZONA CENTRAL 

Generalment s'utilitza per aconseguir:

-Pilotes a mitja alçada.

- Copeig fort- Direcció recta i mitges distàncies.

- Copeig amb l'empenya; també es pot fer ambl'interior o exterior.

2.- COLPEIG A LA ZONA BAIXA (2);

Generalment s'utilitza per aconseguir:

- Pilotes altes

- Direcció recta i distàncies llargues

-Copeig amb l'empenyainterior/exterior

-Controls


3.- COLPEIG A LA ZONA ALTA (3);Generalment s'utilitza per aconseguir:

-Controls.

- Aconseguir trajectòries descendents.

- Direcció recta i distàncies curtes.